Rototom '11 - The Upsetter retorna al Black Ark

Em premetreu que parlant de la nit de divendres a dissabte ometi les actuacions dels mítics Jah Macetas i Konshens perquè el que va esdevenir aquella nit va ser memorable.
I és que parlar d'un concert de Perry pot resultar un maldecap depenent de l'Upsetter, amb aquesta és ja la quarta vegada que el veig al damunt dels escenaris i tot i que anava predisposat a veure un espectacle excèntric i difús he de dir que Lee “Scratch” Perry va convocar al públic del Rototom de manera massiva per oferir-nos un espectacle únic, només veure'l sortir amb la seva barba i cabells tenyits de rosa/vermell i farcit de collars cantant Crazy ballheads es va posar al públic a las butxaca, Perry ho controla tot dalt de l'escenari i quan es tracta de tocar els clàssics que va produïr en la dècada dels setanta et queda clar que estàs al davant d'un mite de 75 anys del reggae, amb el públic totalment entregat i oferint un gran espectacle Perry va recórrer la història del seu Black Ark amb temes dels Wailers – Small Axe, Jah Live, … - cantats a la seva manera per continuar amb Curly Locks, Soul Fire i altres hits permetent-se el luxe de no fer referència a Max Romeo – amb quí està girant – ni als Congos. Un “Conciertazo” amb majúscules.

Però no nomes va ser The Upsetter l'altre gran protagonista de la nit, després de Lee “Scratch” va sortir tot un torrent de veu que es deia Chantelle Hernández – la gent del Rototom va haver d'omplir papers i suportar la burocràcia durant sis mesos perquè aquesta dona pasés sis dies convidada a Benicàssim, una mostra més dels drets desiguals d'uns i altres. - que va anar preparant el públic per l'altre gran de la nit. Ken Boothe surt a escena acompanyat per la backind band The Blackstarliners de Barcelona que ho borden en l'acompanyament. Sí Lee Perry protagonitza un dels grans concerts del Rototom d'aquest any - i el millor que li he vist jo – Boothe no es queda curt i provoca el deliri del públic amb els seus temes carregats de soul i rocksteady, fent vibrar al públic amb cada tema i deixant-l'ho cantar en els seus clàssics com The Train is comin', Artibella, Movin Away o el final Everything i own. Entre tema i tema hem pogut veure altre vegada a Perry saludant a Ken Boothe així com la presència a l'escenari d'un dels grans productors del reggae com és Bunny Lee.

Una nit fantàstica en que hem pogut gaudir del millor reggae amb dos llegendes de la música jamaicana i que com a colofó ja a les tres i mitja ens deixa un bon concert de Mellow Mood al Lion amb el públic totalment entregat a les seves melodies.

Això ja s'acaba i ho trobarem a faltar, les bones vibracions que es respiren durant tots els dies i els ritmes dels baixos permanentment com a bso faran que el retorn a casa sigui complicat i de ben segur que ja ens farà pensar en l'any que bé.