Després una mica més tard va arribar el torn de Linton Kwesi Johnson a quí va introduïr una bona actuació del grup que l'acompanya amb Denis Bovell al cap davant que van fer les delicies d'un públic ja més entregat als ritmes i cançons de presentació en espera del Poeta del Dub, Kwesi Johnson va apareixer en escena amb un espectacle molt potent que va tenir el públic entregat des del principi fins al final repassant els temes que el van fer famós alhora que repassa la història de les revolucions Londinenques de finals dels setanta principis dels vuitanta – Linton havia estat un membre actiu d'aquestes lluites antiracials. - acabant per temes més nous i relacionar les actuals revoltes de l'illa Britànica amb les de fa 40 anys, tot i que sí va remarcar el càracter multiracial d'aquestes últimes i de demanda social.
Iriepathie és el nom del grup que quasibé sense descans continua mantenint al públic entregat als seus ritmes, són els músics que acompanyan a The Messenger, Luciano entra en escena motivadissim dispossat a oferir un concert que a molts els costarà d'oblidar, ara el públic omple tota la plana del Main Stage, els primers compassos serveixen a Luciano per nadar entre el públic i és que es llença des de l'escenari perquè el sostinguin, li facin un passeig i el retornin sà i estalvi a l'escenari, a partir d'aquí bona música, bon rotllo i molta festa per, ja a les acaballes del concert, ficar-se encara més al públic a la butxaca oferint una versió de Redemption Songs de Marley amb el públic cantant com una sola veu.
Aquí es finiquitava la festa del Main Stage però al Lion encara hi quedaven els Katchafire i a les 03:30 Soul Sindikate des d'Australia.i més festa a la Dub Station, la Dancehall Yard,....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada