Avui és el torn d'un gran grup, de fet no podriem celebrar de millor manera que pengem el 37è capítol, els Black Roots es formaven el 1979 a Bristol i treien el seu primer àlbum el 1983 i és un dels imperdibles del Reggae, avui repassem els seus primers àlbums, no tenen cap tipus de desperdici, així que senteu-vos relaxeu-vos i disfruteu.
Avui recuperem una d'aquelles figures que ja hi eren a principis dels 60 fent Ska i que van seguir l'evolució de la música Jamaicana des del rocksteady al early reggae i al roots. Avui hem escoltat Delroy Wilson, el Cool Operator en la seva vessant més reggae ja que hem triat entre les piles i piles de singles i àlbums que va editar. Apa a disfrutar-l'ho.
El Rototom 2012 comença a escalfar motors i és que demà 15 de desembre inicien la venda d'entrades anticipades pel festival, un esdeveniment que aquest cop es veu reduït a 7 dies i el seu inici s'avança al 16 d'agost per així acabar el 22. Des de l'organització del festival asseguren que la reducció de la durada del festival no afectarà a la seva qualitat i sí que ajudarà a mantenir preus similars als de l'anterior edició, una mostra d'això és que els abonaments que demà surten a la venda valdran 120 euros al igual que l'any passat. Com sempre el preu anirà augmentant en les diferents fases de la venda, aquesta primera fase es donarà per finalitzada el dimarts 10 de gener, així que si voleu anar al festival sí o sí ja podeu comprar el vostre abonament.
També aquest any com a novetat s'ofereix la opció de regalar l'entrada del festival mitjançant el que han anomenat "Regala Reggae", així ofereixen la possibilitat d'enviar un abonament del Sunsplash 2012 mitjançant una postal digital personalitzada; així que ja ho sabeu si no heu fet les compres de nadal d'enguany teniu una opció més a tenir en compte.
Hi ha grups que per un motiu o altre no acaben de ser del tot reconeguts, potser per les seves ambicions com a grup o potser per no tenir els padrins adequats o potser per coincidir en l'època d'altres grans grups. És el cas dels Cultural Roots, un grup que apareixia el 1978 amb un molt bon LP de debut i que va anar gravant àlbums més bons - el seu segon LP és imperdible - o més dolents però que amb l'arribada del dancehall es van perdre per un estil que no era el seu. Sigui com sigui els Cultural Roots ens van deixar un bon grapat de grans cançons que avui hem repassat.
Aquesta setmana marxem fins a França per escolta els Danakil, un grup que neix el 2000 i que a força de girar primer per Paris i després per tot França s'ha ha anat fent un lloc en l'escena francesa gravant fins la data 4 àlbums. Un grup força interessant que no us podeu perdre.
Avui escoltem a Linton Kwesi Johnson a quí, tot i les sis temporades, no haviem dedicat cap programa, un error que avui hem esmenat amb la presencia de la veu del Dub Poet, una figura que no ens podem perdre, activista, poeta, profesor i músic Linton Kwesi Johnson és una de les figures claus en l'evolució del reggae, avui hem repassat els seus 5 primers àlbums i hem conegut una mica millor al personatge. Gaudiu-l'ho.
Avui us portem un d'aquells cantants que en la dècada dels 70 va anar gravant singles i singles però sense gravar cap LP i que el coneixem gràcies als recopilatoris. Watty Burnett, però, no va anar d'estudi en estudi sino que es va quedar al Black Ark de Perry per gravar la gran majoria de singles amb l'Upsetter de productor fins que al 1977 s'incorporava a un duet que volia gravar amb Perry unes cuantes cançons que van esdevenir el Heart of the Congos dels The Congos. En fí, avui un d'aquells noms que a vegades no li pares gaire atenció però que és una petita joya de la música jamaicana.
Tornem una setmana més amb molt bona música Reggae, roots de la mà d'un dels musics que més prometia a finals dels 70. Hugh Mundell, també conegut com Jah Levi, treia el seu primer gran èxit el 1975 amb tot just 13 anyets i de la mà de Boris Gardiner i Joe Gibbs, tres anys més tard i uns quants 12" després editava el seu primer Lp. produït per Augustus Pablo del costat del qual ja no es mouria. Per desgràcia Hugh Mundell va ser assassinat el 1983 en ser tirotejat mentre estava amb Junior Reid dins d'un cotxe. Amb la seva mort es perdia un dels grans talents emergents de l'illa, avui li retem homenatge amb aquest Estudi37. Disfruteu-l'ho.
Avui retornem a Jamaica per escoltar Naggo Morris conegut com a membre de The Heptones des del 1978 quan substituia a Leroy Sibbles al capdavant del grup, tot i així els seus millors temes els va gravar abans de formar part del mític grup jamaicà o bé després en solitari, nosaltres repassem algunes de les seves millors cançons deixant de banda els mals àlbums que van signar per aquella època The Heptones. Disfruteu-l'ho.
Dub Incorporation es presentaven amb el cartell d'entrades exaurides penjat a l'entrada de la sala Clap de Mataró, una sala petita que crea un gran ambient pels músics. El concert no va decepcionar ningú i ja des de la primera cançó els de Saint Etienne van aixecar al públic creant-se així una perfecta conjunció entre uns i altres. La música dels Francesos és una explosió de ritmes i sons que un cop posada en escena pot esdevenir un festival i els Dub Incorporation s'han llaurat la seva reputació a base de fer molts concerts així que la festa està assegurada.
La sala Clap de Mataró és una sala petita, tan o més de les que tenim aquí al Vallès, el que fa que els músics sentin el caliu del públic i el d'ahir va ser un públic totalment entregat des de la primera cançó fins a la última i els Dub Incorporation van saber portar-l'ho de la mà al llarg de les quasi bé dues hores que va durar el concert; no van faltar els clàssics i èxits amb moments apoteòsics amb My free style, Rudeboy, Métissage o Dos a Dos, però el cert és que no va haver-hi un sol tema que la yard sencera no coregés.
En fí que ahir vam poder gaudir d'un gran concert de la mà d'un grup que està en un gran moment, els Dub Incorporation són sinònim de festa i quan estan en plena forma són capaços d'oferir un gran espectacle.
Avui marxem cap a França per escoltar el grup que està més de moda a l'escena reggae Francesa, els Dub Incorporation neixien el 1997 a Saint Ettiene, dos anys més tard treien una maqueta que faria que se'ls conegués pels voltants de casa seva. No és fins el 2003 que no treuen el seu primer LP que els situa de ple en l'escena francesa de reggae, des de llavors han estat tres LP's més i el reconeixement europeu. Nosaltres avui els hi dediquem el programa. Disfruteu-l'ho
.
Comencem una nova temporada i ja és la setena, en aquest primer programa escoltem els diferents grups o musics que podrem escoltar al llarg de la temporada.
Una vegada més hem de lamentar la mort de tota una llegenda del reggae, del Rocksteady i és que avui ha mort amb 69 anys Leonard Dillon, membre fundador dels Ethiopians i veu de molts èxits de l'Studio One. Des d'aquí un record.
Quan acaba un festival de les carecterístiques del Rototom i fas camí cap a casa et queda una sensació estranya, no només t’emportes el cansament, t’emportes un munt de vivències - musicals, espirituals i socials. – estones d’ombra compartides amb rostres anònims que t’han donat conversa pel sol fet de ser-hi, debats, xerrades i frases lapidàries que desperten una mica més la consciència social global d’aquest mocador usat una i altra vegada al que anomenem terra; i com no un grapat de concerts com a mínim sorprenents. Però el que més pessa és deixar-ho tot enrere sabent que l’experiència del Rototom neix d’unes vacances i no d’un fet social real, pensant com seria realment viure en una ciutat amb l’ambient del festival, pensant si totes aquestes bones vibracions perdurarien en el temps o només són possibles en breus cicles de deu dies i sense presses... sigui com sigui la tornada és pessada perquè no és només el retorn de les vacances, que també, sino que és el retorn a un model social del qual has desconectat per complet - exeptuant el factor econòmic – durant deu dies.
Rototom, la ciutat del Reggae
Quan arribes al recinte del festival et trobes inmers en un món de sons i colors càlids, l’skank de les guitarres i els ritmes dels baixos t’acompanyen per tot arreu, el primer que et trobes són paradetes de roba i de diferents artilugis, a la dreta la Reggae University ón gaudirem d’una pila d’actes i películes, a l’esquerra el Foro Social - presidit per una escultura de Marley recordant una de les fotos del músic - per ón han passat personalitats com Vandana Shiva, Shirin Ebadi o escriptors/investigadors com Esteban Ibarra, Bernard Cassen,... o activistes com la gent de les flotilles de la llibertat entre els quals Willy Toledo o Fermin Muguruza entre de molts d’altres, tots apostant per un món amb més futur i sense desigualtats socials i tots gaudint diversos dies de l’esperit de canvi que impregna el festival.
Continuem cap a la Cañameria, un recinte dedicat al cànem i les diverses aplicacions que se li poden donar, totes elles. Després més paradetes en aquesta ocasió de diferents ONG que també tenen el seu racó en el recinte. Entre paradeta i paradeta de menjar – del que vulgis, vegetarià, ecològic, pizzes artesanals, carns vàries i d’arreu del món – hi ha la gàbia que és el Dub Station de nit i un espai del circ de dia, un circ ón s’ha pogut veure de tot, espectacles pels més peques del festival que han gaudit de malabars, pallasos o tallers de xanques entre d’altres.
Més enllà per un dels carrers hi ha la Free Yard amb selektahs i sounds des de les cinc de la tarda quan no des de les tres, envoltada de parades de menjar – carns asturianes, pop gallec,... – i amb la gespeta a tocar, és el centre musical del recinte amb el Main stage i el Lion Stage a banda i banda. Passeges, descanses buscant una ombra per petita que sigui, el SOL ho presideix tot de dia, coneixes gent, t’apalanques a una hamaca – si tens sort - o t’atreveixes a pasar per una de les cordes fluixes que han muntat, i si vas amb peques doncs a l’espai dedicat a ells, el Magico Mundo, amb monitors/es al matí i a la tarda dinamitzant activitats, amb piscinetes d’aigua disponibles en tot moment, i si no a fer un Masala Chai i reposar forces mentres veus pasar una batucada animant a la gent o també pots agafar el bus i anar a la Sunbeach – reggae, sol i platja... -.
La caminada cap al camping és interminable, tan de dia pel sol com de nit pel cansament, la zona d'acampada és un caos enmig de l'ordre de distribució, un cop ets a l'epicentre una grata sorpresa: supermercat amb tot el que puguis necessitar obert 24 hores i zona de cuina amb zona de menjador inclosa, perfecte per tots els que vulguin cuinar alguna cosa i menjar còmodes. Si la zona d'acampada reflexa cert desordre la zona de campers és més endreçada amb gent relaxada a les seves taules o a les furgos, la penultima nit es va organitzar un sopar d'unes trenta persones com a mínim i quatre nacionalitats diferents amb una sola cosa en comú, s'havien vist durant set dies amb les seves nits en els seus anars i venirs en la zona del camping que compartien, una mostra més d'aquest esperit Rototom en que desapareixen les fronteres, totes elles i donen pas a moments de molt bon rotllo entre gent totalment diferent - i que ningú es pensi que aquí només hi van rastes i hippies -.
La Nit
Més de 230.000 persones han passat en deu dies pel Rototom d'aquest any i la gran majoria ho ha fet a partir del moment en que desapareix el sol i la calor deixa respirar i caminar tranquilament, és en aquest moment quan el Rototom palpita amb més força, el reggae ho omple tot, concerts massius amb molt bons musics i que et poden agradar més o menys però que ho donen tot a l'escenari, una Free Yard en ple rendiment – que per cert funciona a pedals - i que et pot deixar enganxat oblidan-te dels concerts que fan al Main o al Lion, i la gàbia de la Dub Station ballant en qualsevol direcció o troban-te de cop amb Roberto Sánchez mesclant un dub en directe amb les pistes gravades al seu estudi. Quan acaben els concerts no s'acaba la vida al Rototom, aquí escoltes reggae les 24 hores del dia, fins a la matinada hi ha música a la Dancehall si no, continua la festa a la Dub o a la Free yard, o a l'Ska Club amb tot tipus de melodies. Continua formant-se una petita manta de gots de plàstic quan acaben els concerts, una llàstima que no facin anar amb gots reutilitzables però de totes maneres és una petita minúcia en el marc del festival.
En fí que ja s'ha acabat una altra edició del Rototom, Fillipo Giunta ( president de l'Associació Cultural Exodus ) ens va transmetre les paraules de Rita Marley: “ Si Bob hagués vist tot això avui seria feliç”
Em premetreu que parlant de la nit de divendres a dissabte ometi les actuacions dels mítics Jah Macetas i Konshens perquè el que va esdevenir aquella nit va ser memorable.
I és que parlar d'un concert de Perry pot resultar un maldecap depenent de l'Upsetter, amb aquesta és ja la quarta vegada que el veig al damunt dels escenaris i tot i que anava predisposat a veure un espectacle excèntric i difús he de dir que Lee “Scratch” Perry va convocar al públic del Rototom de manera massiva per oferir-nos un espectacle únic, només veure'l sortir amb la seva barba i cabells tenyits de rosa/vermell i farcit de collars cantant Crazy ballheads es va posar al públic a las butxaca, Perry ho controla tot dalt de l'escenari i quan es tracta de tocar els clàssics que va produïr en la dècada dels setanta et queda clar que estàs al davant d'un mite de 75 anys del reggae, amb el públic totalment entregat i oferint un gran espectacle Perry va recórrer la història del seu Black Ark amb temes dels Wailers – Small Axe, Jah Live, … - cantats a la seva manera per continuar amb Curly Locks, Soul Fire i altres hits permetent-se el luxe de no fer referència a Max Romeo – amb quí està girant – ni als Congos. Un “Conciertazo” amb majúscules.
Però no nomes va ser The Upsetter l'altre gran protagonista de la nit, després de Lee “Scratch” va sortir tot un torrent de veu que es deia Chantelle Hernández – la gent del Rototom va haver d'omplir papers i suportar la burocràcia durant sis mesos perquè aquesta dona pasés sis dies convidada a Benicàssim, una mostra més dels drets desiguals d'uns i altres. - que va anar preparant el públic per l'altre gran de la nit. Ken Boothe surt a escena acompanyat per la backind band The Blackstarliners de Barcelona que ho borden en l'acompanyament. Sí Lee Perry protagonitza un dels grans concerts del Rototom d'aquest any - i el millor que li he vist jo – Boothe no es queda curt i provoca el deliri del públic amb els seus temes carregats de soul i rocksteady, fent vibrar al públic amb cada tema i deixant-l'ho cantar en els seus clàssics com The Train is comin', Artibella, Movin Away o el final Everything i own. Entre tema i tema hem pogut veure altre vegada a Perry saludant a Ken Boothe així com la presència a l'escenari d'un dels grans productors del reggae com és Bunny Lee.
Una nit fantàstica en que hem pogut gaudir del millor reggae amb dos llegendes de la música jamaicana i que com a colofó ja a les tres i mitja ens deixa un bon concert de Mellow Mood al Lion amb el públic totalment entregat a les seves melodies.
Això ja s'acaba i ho trobarem a faltar, les bones vibracions que es respiren durant tots els dies i els ritmes dels baixos permanentment com a bso faran que el retorn a casa sigui complicat i de ben segur que ja ens farà pensar en l'any que bé.
Aquesta pasada nit ha estat especial en molts sentits, hi ha hagut moments de pell de gallina i moments molt reconfortants.
La nit ha començat amb Perfect i Lutan Fyah demostrant que el new roots jamaicà està més que viu, amb la yard del main plena i el públic gaudint de dos espectacles molt semblants i farcits d'energia.
Després dels jamaicans ha arribat un moment interessant i esperat per molta gent, era el moment d'escoltar la veu d'africa sense embuts, Tiken Jah Fakoly ha sortit a escena molt abans del previst cosa que ha fet que la gent no estigués espera al de Costa d'Ivori, tot i així només han fet falta dos temes perquè s'omplis la planada del main, no haviem vist encara al Ivorià i ha estat un gran sorpresa veure la força del seu espectacle i la conjunció de roots i música tradicional africana ha fet que l'audiència disfrutés d'un molt bon concert.
Sí el concert de Tiken Jah ha estat un d'aquests moments reconfortants també ho ha estat constatar que el públic del Rototom té molt criteri musical pel que fa al reggae, si els anteriors musics han gaudit d'una gran audiència qui no pot dir el mateix és Ali Campbell que ha estat sense cap mena de dubte un dels artistes del main amb menys public, el ex-cantant d'Ub40 tot i cantar els èxits que els van portar a les llistes d'èxits del pop dels 80 no va aconseguir que el públic respongués com es deuria esperar la crew del Rototom.
El moment pell de gallina va ser ja a les dues de la matinada en el Lion Stage amb tot el públic present – i estava ple de gom a gom – disposat a rendir-se a un mite. L'home de la foto no és un dinosaure del reggae, ell ja hi era als 50 fent història de la música jamaicana, és un mite de 77 anys que encara s'atreveix a pujar a un escenari amb un grup amb el que no han pogut assajar – molt bé els barcelonins Root Diamoons – i tocar el seu trombó repassant els èxits que va tocar amb Skatalites i altres standards del rocksteady. El concert de Rico Rodriguez va deixar moments emocionants amb el trombonista dret a l'escenari intentant acomiadar-se d'un públic que no parava de corejar el seu nom i que no volia que marxés, molt gran i com no molt de ball amb un dels pioners de la música jamaicana.
Aquesta nit ja és la última que estem per aquí, esperant a ra que arribi el moment de Lee Perry, Ken Boothe i per acabar de matar el nostre pas pel Rototom els Mellow Mood.
Benicàssim té una platja interminable amb espais lliures i amb l'aigua a prou temperatura com per no sortir-ne, però quan arriba el Rototom un tros d'aquesta platja s'inunda de reggae i activitats, és la Sunbeach, aquest anys situada a la Platja dels Terrers ens ofereix sol platgeta i reggae en parts iguals, les activitats que s'hi fan són del tot diverses i cada matí comença amb classes de meditació per part de la gent de Vivir la Energia, des de les nou del matí i fins les set de la tarda hi trobarem que fer, a part de banyar-nos es clar; des de tallers diversos a diferents classes de danses – entre elles el dancehall clar – o també podrem escoltar bona música de la mà dels diferents dj's tant de la Dub Station com de l'Ska club.
Després d'escoltar fa dues nits la música de la familia Marley aquesta pasada nit hem pogut veure els Sud Sound System – s'ha tornat a demostrar, després del concert d'Africa Unite, que hi ha un grandissim nombre d'Italians apuntant-se a l'Exodus. -, els Ojos de Brujo i Capleton.
La nit de dimarts a dimecres va començar amb un concert d'un dels grups pioners del reggae a Italia, Africa Unite va omplir la yard del Main Stage molt més que qualsevol altre grup que hagi obert el cartell cap altra nit, no només hi havia els incondicionals italians, el grup porta prou bagatge com per ser conegut arreu d'europa, així doncs el reggae d'Africa Unite va començar la nit de concerts del Main, amb el públic ja entregat van sortir a fer una col·laboració els besons de Mellow Mood i més tard Raphael cantant dels emergents Eazy Skankers.
Després es va demostrar que el cognom fa moltissim ja que la yard del Main Stage es va omplir de gom a gom amb l'espectacle de Ziggy Marley que va tenir com a moments culminants els seus èxits de l'època dels Melody Makers i una versió, per cloure el concert, del tema One Love a dues veus amb la seva mare Rita Marley. Després va venir Ky-mani amb una mica menys de public fins que va començar a versionar diferents cançons del seu pare, una nit completa al Main Stage pel gran públic amb el record de Bob Marley en forma de versions.
La nit de concerts finalitzaba amb Train To Roots al Lion Stage fins les cinc de la matinada, per gaudi del public Italià, amb un gran concert que també va tenir el seu moment Marley al costat dels membres, altra vegada, de Mellow Mood.
La nit de dimecres a dijous ha deixat una molt bona sensació, els Sud Sound System també han aconseguit un gran nombre de públic fidel i entregat al seu espectacle, després arribava un moment interessant del Rototom, el concert dels Ojos de Brujo s'havia anunciat com una espècie de metamorfosis del grup per tocar alguna cosa semblant al reggae, però Ojos de Brujo són Ojos de Brujo i això no ho canvia ni el Rototom, un bon concert tipus dels Ojos de Brujo que també van atrevir-se amb una versió en Spanglish del Get up Stand up de Tosh. I ja per acabar la nit del Main Stage era l'hora del controvertit i polèmic Capleton amb un espectacle carregat de Dancehall i pura energia, escoltem de fons des de la gespa els seus clàssics també, el públic ha entrat en plena conjunció amb Capleton omplint cada racó de la planada del Main Stage.
Una altra de les coses que fan especial el Rototom com a festival és que tens la oportunitat d'anar a moltes xerrades diverses que són força interessants, per la carpa del Foro Social han passat des de gent del moviment del 15M a la premi Nobel de la pau Shirin Ebadi passant per gent com els responsables de la revista El Jueves o com ahir dimarts que vam poder gaudir d'una xerrada de la mà de cinc persones que van viure l'últim episodi de l'anomenada Flotilla de la Libertad.
El títol de la xerrada era Las Flotillas de La Libertad, desde El Mármara a hoy i vam poder escoltar les reflexions de Manu Tapial y Laura Arau els membres espanyols de la primera Flotilla que va acabar en una carniceria i que ells dos van viure en primera persona, la indignació per part de tots dos amb els governs internacionals i amb l'espanyol en concret és evident, no només per fer-los viure com ells diuen la pesadilla de la burocracia sino per no haver mogut un dit en tribunals penals contra l'exèrcit israelià que aquella nit va matar nou persones i en va ferir 52 més amb total impunitat. Tots dos denuncien el silenci periodístic del que els ha passat, ara, amb la segona flotilla, en què hi viatjaven persones de pràcticament arreu del món i que es van trobar segrestades pel govern grec amb la total complicitat dels seus paisos d'origen sota el precepte de mantenir-los sans i estalvis, la realitat ha estat que s'han passat mesos atracats als diferents ports de grècia amb dues fragates de l'exèrcit grec a banda i banda del vaixell sense donar-los permís per fer-se a la mar. Entre d'altres aquest és un dels motius pels quals tots els membres del debat afirmen que Israel pren les decisions en matèria de política exterior dels governs europeus si fan referència al seu territori ocupat.
El següent en parlar és l'actor Willi Toledo que ja porta uns dies per aquí al festival i es guanya al públic donant les gràcies a Silvio Berlusconi i la seva tropa “per prohibir aquest fantastic festival i fer que el portin aquí.” Per continuar explicant la seva participació en aquesta segona flotilla afirman que tot i la por va decidir anar-hi per responsabilitat. Afirma que van ser “segrestats i no retinguts” com s'ha dit als mitjans d'informació a quí culpa de silenciar tot el que han viscut en aquesta segona flotilla i per això afirma amb contundència que el govern espanyol i la resta dels europeus deixen que les seves decissions pel què fa a Israel recaigui en mans del pais Sionista “Israel controla la política exterior d'Europa i Espanya.” Fermin Muguruza és l'últim en parlar es dedica a llençar tres propostes després que com diu ell ja s'ha dit tot el que s'ha de dir, la primera proposta és que la crew del Rototom insti als músics de reggae que pasen pel festival a no actuar a Israel a mode de boicot – ni ell ni molts altres grups han acceptat les diferents invitacions per anar-hi -. La segona és que es convidin grups palestins a formar part del cartell del festival i finalment ha animat a tothom a anar a Palestina “per poder viure un experiència que et transforma i et fa ser millor persona.” Finalment les ponències s'acaben amb Fermin cantant una cançó en defensa del poble palestí davant d'una audiència totalment entregada i emocionada pel que han transmès els quatre ponents.
Fantàstica xerrada que ens permetrà ser més conscients de les manipulacions que porten a cap els membres dels diferents governs europeus pel que fa a territoris com la franja de Gaza.
Una altra nit de concerts, i una nit força espectacular en qüestió de dj's. La nit de dilluns a dimarts ens ha deixat tres concerts al Main Stage, a les nou començava Gappy Ranks que tot i el seu nom no aconseguia gaire públic en un concert enèrgic en que va repassar temes del seu primer album Put the stereo on i mostrant els seus nous temes de l'àlbum Thanks & Praises.
Després una mica més tard va arribar el torn de Linton Kwesi Johnson a quí va introduïr una bona actuació del grup que l'acompanya amb Denis Bovell al cap davant que van fer les delicies d'un públic ja més entregat als ritmes i cançons de presentació en espera del Poeta del Dub, Kwesi Johnson va apareixer en escena amb un espectacle molt potent que va tenir el públic entregat des del principi fins al final repassant els temes que el van fer famós alhora que repassa la història de les revolucions Londinenques de finals dels setanta principis dels vuitanta – Linton havia estat un membre actiu d'aquestes lluites antiracials. - acabant per temes més nous i relacionar les actuals revoltes de l'illa Britànica amb les de fa 40 anys, tot i que sí va remarcar el càracter multiracial d'aquestes últimes i de demanda social.
Iriepathie és el nom del grup que quasibé sense descans continua mantenint al públic entregat als seus ritmes, són els músics que acompanyan a The Messenger, Luciano entra en escena motivadissim dispossat a oferir un concert que a molts els costarà d'oblidar, ara el públic omple tota la plana del Main Stage, els primers compassos serveixen a Luciano per nadar entre el públic i és que es llença des de l'escenari perquè el sostinguin, li facin un passeig i el retornin sà i estalvi a l'escenari, a partir d'aquí bona música, bon rotllo i molta festa per, ja a les acaballes del concert, ficar-se encara més al públic a la butxaca oferint una versió de Redemption Songs de Marley amb el públic cantant com una sola veu.
Aquí es finiquitava la festa del Main Stage però al Lion encara hi quedaven els Katchafire i a les 03:30 Soul Sindikate des d'Australia.i més festa a la Dub Station, la Dancehall Yard,....
Aquí el dia des que et despertes fins que comencen els concerts es pot fer molt llarg, per això et proposen xerrades, conferencies, dj's a la free yard,... hi com no la Sunbeach, la platjeta.
Una bona manera és buscar l'ombreta per fer una migdiada
O si tens sort a una hamaca
Aprenent a caminar en xanques
Fent funcionar la Free Yard, una sound que va a pedals
El segon dia de Rototom comença a les deu del matí, al menys per mi, la gran majoria de la gent de la zona d'acampada esta dormint, alguns passen per la dutxa d'aigua freda al sentir el primer cop del sol, esmorzem i anem cap al recinte, tot just el festival està començant a despertar, els camions de la neteja encara estan esborrant els últims resquicis de la nit anterior, anem a l'area de premsa, a les dotze i mitja hi ha roda de premsa de Rita Marley en representació de la seva ONG Rita & Bob Marley Foundation, hi anirem però encara tenim una estona, ja estem caminant altra vegada. La majoria de parades del mercadal estan encara tancades, tenint en compte que moltes han estat obertes fins més enllà de quarts de cinc de la matinada és tot un mèrit que algunes ja estiguin obertes. El públic del Rototom definitivament dorm, al menys el púbic jove perquè els més petits amb els seus pares ja estan jugant al Magicomundo animant el matí del festival. A l'àrea del Foro Social hi fan la xerrada Tecnologias apropiadas en Africa: El uso de la tierra cruda. Ón ens presenten solucions per fer arribar aigua als llocs de cultiu més problemàtics entre d'altres tecnologies que es podrien utilitzar al continent mare per millorar el nivell de vida. Ens acompanya el sò dels cants Nyabinghi provinents de la House of Rastafari. Aquesta nit promet molt amb els concerts de Gappy Ranks, Linton Kwesi Johnson i Luciano al Main Stage A partir de les tres la festa està assegurada amb Soul Sindikate al Lion Stage, La Jugglin' Academy al Dance Hall i amb Stand High feat Pupa Jim a la Dub Station. Serà una nit interessant però primer anem a veure a Rita Marley, tota una llegenda amb quí compartirem sala una estona.
La roda de premsa comença amb Rita Marley fent aparició amb gran expectació per part de tots els mitjans que la segueixen fins la tarima, hi deu haver un centenar de persones acreditades i la major part no només vénen a cobrir la noticia sino que es confirmen seguidors del Reggae.
Primer parla Giovanni representant de la crew del Rototom on torna a afirmar que després de l'any passat que va significar l'èxode des d'Italia aquest any poden dir que han trobat la terra promesa a Benicàssim, l'alcaldessa i un membre de la diputació es mostren molt satisfets pel fet que el Rototom estigui de manera estable a Castelló. Després de les conseqüents benvingudes a Rita Marley per part de tothom comença la roda de premsa en sí. Rita es mostra molt contenta de ser altra vegada al Rototom el que per ella també suposa un moment de relax – aquesta tarda fa una conferència i demà actua al Main Stage – després d'estar a Africa amb la Rita & Bob Marley Foundation treballant com diu ella per la gent del demà, pels nens, portant diferents accions a terme com construccions d'escoles, hospitals, i creant dos estudis de gravació ja que segons Marley Africa és una terra molt rica també en l'àmbit musical, d'aquesta manera, Rita, pot retornar una mica del que ha rebut d'Africa, com a Rastafari Africa és la seva terra mare, la seva terra promesa. Rita Marley també ens explica que ha estat a Somalia juntament amb la ONG Charity water per portar aigua neta i consumible a aquest pais Africà. La roda de premsa també ha servit perquè Rita parlés de quí va ser el seu marit, preguntada per Bob Marley no ha dubtat a dir que “Marley va ser un profeta, per mi un sant, i que com ell va dir és molt important compartir tot el que es pugui i respectar i estimar.” Finalment preguntada pel film que està preparant Oliver Stone sobre la vida de Bob Marley ha aclarat que “el guió s'ha tornat a escriure i que ara mateix estan buscant l'actor que haurà de fer Bob, que haurà de sortir al merchandisin i això no és fàcil tractant-se d'un mite com Marley.” També ha volgut aclarir que no serà una pel·licula sobre Bob Marley sino un film de Rita Marley i des del seu punt de vista de la vida del mite. Per acabar ha confirmat que pel febrer del 2012 s'espera l'estrena d'un film sobre els últims dies de Bob Marley amb la presència del seu fill Ziggy. La cantant s'acomiada finalment entre aplaudiments dels presents i un núvol de fotògrafs. Nosaltres tornem cap a l'acampada és hora de dinar.
Retornem després d'uns dies de vacances i ho fem per acostar-vos el Rototom 2011, si més no els dies que hi siguem.
Arribem diumenge 21, cosa que vol dir que ens hem deixat grans moments del Rototom pel camí, entre ells concerts com el de Toots & The Maytals, Dub Inc., Queen Ifrica, Roberto Sánchez amb els Lone Ark i Alpheus o Jimmy Cliff. Però bé mentre aquests dies se'ns feien les dents llargues veient i escoltant aquest últims concerts en streamin' – ho podeu fer des de la home de la web del Rototom – ara sí, per fí ja estem a lloc, i ens n'adonem tant per les músiques que escoltem i els colors que veiem només entrar a Benicassim com pel record que es va gravar en el nostre cos del sol intens de Castelló.
Són ja més de les set de la tarda i tenim el temps just per trobar les acreditacions – moltes gracies a tota le gent del Rototom -, entrar i muntar la paradeta o el que sera casa nostra els propers sis dies.
Després d'una estona ja estem caminant pel recinte del festival, la gent està tornant tot just ara de la platja – un servei continú de bus porta i retorna a la gent fins al Sunbeach -. Colors i Reggae és com podriem definir aquest festival. A cada paradeta de menjar, roba, accessoris, etc.. hi ha una cançó diferent, ara si, ja hi som, el cos s'adapta al ritme dels baixos i la vista marxa cap a tot arreu i cap a tothom, colors, perfums i guitarres inunden els nostres sentits mentre ens dirigim al Main Stage; han canviat la situació de tot, només conserva el seu lloc el Main Stage la resta ho han reubicat, no està malament i dóna la sensació d'estar a un recinte diferent del de l'any passat.
Però anem al que interessa, els primers en tocar avui han estat els Dub á la Pub, poc públic pels quí van ser els guanyadors del European Reggae Contest, però demostrant el nivell que ja van mostrar a Barcelona. Es fa tard i hem de sopar, avui entre totes les parades ens decidim per menjar Tailandès, ens assentem a la gespa al costat de la Dub Station on escoltem les cançons de la mà de Blackboard Jungle una bona banda sonora de Roots mentre sopem, al Main hi deu tocar Swan Fyahbwoy amb tanta oferta hem de triar, descartem el cantant nacional per passejar i escoltar una estona la Dub Station. A ritme de reggae anem caminant – no ho sembla però en aquests recintes no es para de caminar mai -. Toca Maxi Priest en la seva linea, Reggae melós i repassant els seus grans èxits demostrant per quin motiu ha esdevingut una estrella més enllà del reggae. Marxem; anem cap la Dub Station on estan punxant Leones Humildes un bon roots, ens adonem que la gent no està mirant els Dj's, estan ballant de cara a l'altaveu!! Tornem cap al Main on ja ha acabat el concert, ara hi ha un dj animant a la gent, es comença a reunir un bon nombre de gent, tothom vibrant amb les cançons del Selektah i espectant per quan començarà el concert de la nit, sense cap mena de dubte Gentleman és el cap de cartell d'aquesta nit, surten primer les noies que l'acompanyen a les veus aixecant ja el public amb gran temes, gaudim d'un bon concert del music alemany repassant molts dels seus clàssics com Intoxication i Superior així com temes del seu últim album Diversity.
El dia amb el viatge i tot plegat se'ns ha fet llarg, anem a dormir escoltant de fons la Dub Station amb Jah Observer als controls, fent una de les seves últimes actuacions en terra europeu. Demà serà un altre dia.
Doncs apa, ja està, l'Estudi37 tanca uns dies per vacances, ja fa uns dies que vam fer la última sessió i ara us la deixem aquí penjada perquè la pugueu recuperar aquest estiuet, una sessió pensada pel relax de les vacances.
Ah, tanquem però no per molts dies, MARXEM al ROTOTOM! i us anirem informant de tot una mica, i si tenim una mica de sort doncs penjant entrevistes i música, ja veurem com va tot. res més, apa que disfruteu!
Apa, un altre divendres i una altra sessió de bon roots - diria - se'ns acaba juliol i la setmana que bé si que ja agafem vacances amb l'últim Selektah 37. Per`o no per gaires dies que la segona quinzena d'agost tindreu noticies des de l'Estudi37. Us deixem amb aquesta nova sessió.
Cap a finals dels 90 principis del nou segle vam descobrir el que probablement va ser un dels primers locals de músicca dedicats exclusivament al reggae, era al carrer paradís, al costat de plaça St. Jaume de Barna, el seu nom Paradise Reggae. Van ser moltes les nits en un local petit i fosc però a rebentar de gent les que van fer vibrar al ritme del dancehall i de sounds improvitzades. Un ambient inmillorable i un bon rotllo millor. Avui els hi retem homenatge estrenant el nou horari d'estiu - de nou a deu els divendres - amb una sessió, Selektah 37 inna Dancehall style!!
Aquí us deixem l'entrevista que hem realitzat a l'Oriana Brunori membre de l'staff i del departament de comunicació del Rototom, amb quí hem parlat una mica de tot el que envolta aquest festival que enguany arriba a la seva 18a edició.
