Estudi 37.58 - Fí de temporada.

Doncs ja ho tenim fet, amb aquest petit repàs als últims nou mesos acabem la setena temporada de l'Estudi 37, en aquest últim programa podem escoltar una petita mostra del què hem fet els últims mesos. Tanquem temporada, ens prenem uns dies de vacances i tornem per explicar-vos més cosetes. Bon estiu a tots i totes.

Estudi 37.57 - Wackie's House of Music

A finals dels setanta Lloyd " Bullwakie " Barnes va emigrar de Jamaica a Nova York, allí va començar muntant una botiga de discs que es diria Wackie's House Of Music i en la que tenia, també, un estudi de gravació. Aquest va ser l'inici d'una aventura que encara avui produeix algun que altre disc, Lloyd Barnes va conformar el seu estudi amb la seva pròpia Baking Band i amb la visita de grans veus jamaicanes va començar a editar una pila de singles i LP's que donarien entrada al Reggae dins el mercat Nortamericà, amb l'avantatge que estava situat al bell mig del Bronx que en aquelles dates era un bullider d'expressions artístiques entre les quals hi havia el naixement d'un estil musical que es diria Hip Hop i al qual les Sound Systems de Bullwakie influenciarien en la inclusió dels Mc's. Avui us portem un trosset de la història del segell de Lloyd Barnes, com sempre, amb molt bon roots.

Estudi 37.56 - Vallès Reggae ( II )

Ja fa unes setmanes us parlàvem de les festes que organitzaven Mama Mandawa i FlowRasta Pulse, aquesta setmana volem recuperar el fil d'aquell programa per parlar amb Serrucho Selectah que és membre de Collie Weed Sound i que entre d'altres coses ens porta cada dijous primer de mes les Strickly Reggae Nights a la sala Circus de Cerdanyola, amb ell parlem d'això i d'altres coses que es porta entre mans. Però no només d'això fem el programa, aprofitem també per mostrar-vos el reggae que es fa a casa nostra escoltant l'últim treball de Sr.Wilson i també el primer àlbum dels barcelonins Universal Rockers i si ells fan reggae aquí casa també ens aturem un moment a Vilanova i la Geltrú per escoltar els caps de cartell del festival Nowa Reggae. Vaja un programa farcit de reggae sense sortir de casa.



I aquí l'entrevista.

 

Rototom Launch Party '12

El passat dijous 31 de maig va tenir lloc el Rototom Launch Party, o el que ve a ser el mateix, la festa de presentació del festival a Barcelona. La gent del Rototom i The Bus organitzaven per segon any la festa de presentació amb diferents sounds i com a caps de cartell a Johnny Clarke i als  londinencs Zion Train Sound System, la veritat és que tenint en compte que l'any passat el Launch Party el van fer coincidir amb la final del Reggae Contest i va ser una gran festa reggae amb totes les sales de Razz obertes les expectatives eren molt grans.

Però el que té crear-se expectatives és que sovint et decepciones, vaig sortir del concert amb la sensació que hi havia  hagut algun tipus de malentès amb tot plegat o que no es va saber anunciar i publicitar el concert com calia. La nit anterior quan van anunciar l'ordre del cartell ja vam tenir el primer desengany quan vam veure o intuir que Johnny Clarke arribava sol, de fet tindria a Leones Humildes com a Sound per fer el seu espectacle. No auguraba res de bò que arribés sol i que hagués de cantar amb una sound que és probable que fos la primera vegada que es veien, no ho sé potser ja havien coincidit, en fí que a mi m'agrada que si anuncien un cantant, un CLÀSSIC del reggae i resulta que anirà amb soundsystem doncs que m'ho expliquin des del principi perquè segur que va haver-hi molta gent que en el moment de sortir el senyor Clarke es va sorprendre de no veure als músics, fins hi tot és possible que algú ni tan sols hi hagués anat de saber-ho.

Només arribar a Razz vam poder gaudir d'una molt bona sessió roots de la mà dels Dance Crashers per anar escalfant la festa, hi havia poqueta gent, cosa que és una llàstima ja que costa de trobar Sounds que es currin bones sessions roots i els Dance Crashers tot i plantar-se al davant d'una yard amb un cinquantena de persones van escalfar els motors dels presents amb una bona sel·lecció.

 

Cap a les 23:30 surtien els Leones Humildes que van tenir-nos enganxats durant pràcticament una hora i mitja a la sala, a aquestes alçades i veient l'equip que hi havia preparat ja estava clar que Johnny Clarke, el gran reclam pels seguidors del roots, estaria sol a l'escenari amb els Leones Humildes acompanyant-l'ho amb la seva col·lecció de vinils i de fet així va ser. El fet és que tenir algú com Johnny Clarke de Mc ja és molt millor que molts dels que pul.lulen per les Sound System, però tot i així no era el que esperàvem ni nosaltres ni molts dels que s'havien desplaçat a Razz. Una hora i poc després de que sortis a l'escenari el señor Clarke s'acomiadava de tothom i marxava cap a casa per donar pas als britànics Zion Train Sound System uns altres mites de les Sound Sytem que tot i que van fer les delícies d'un públic que ara sí omplia Razz 1 no tenen res a veure amb el meu reggae, potser el fet que fos The Bus quí ho organitzava ja deixava clar per a on anirien els trets, en fí....

 

Marxavem cap a casa amb mal gust de boca pel fet que no haviem vist a Johnny Clarke com ens hagués agradat, perquè tot i les bones sessions de les que vam gaudir amb Dance Crashers i Leones Humildes la sonorització no va estar a l'alçada de l'event - per algun motiu la sonorització no va ser gaire agradable amb greus que distorsionaven i aguts que s'estripaven demanant-l'hi més potència a l'equip del que realment podia oferir-  i sobretot sorpresos per la diferència de Launch Party d'un any a l'altre.

Que ningú s'equivoqui, el públic va gaudir de principi a fí amb la festa que ens van oferir la gent de The Bus, la gent va corejar els clàssics que sonaven primer amb els Dance Crashers i després amb els Leones Humildes i Johnny Clarke, i no van parar de ballar amb els Zion Train, simplement és que personalment m'esperava una cosa més semblant a la de l'any anterior.