La veritat és que no sé ni per on
començar, des que s'ha encès el debat sobre si s'ha de prohibir el
concert de Sizzla o no, el cap em dóna voltes i fins hi tot he
sentit indignació amb segons quins comentaris però bé, intentaré
exposar la MEVA postura pessi a quí pessi, així que som-hi:
Per començar dir que per mi Sizzla,
Beenie Man o Cappleton, per nombrar a tres dels cantants polèmics,
no representen el sentir del món del Reggae i segons la meva visió
del que significa el reggae ni tan sols els posaria en aquest cabàs.
A mi el Dancehall mai m'ha agradat, si de cas els seus inicis però
la veritat me la porta fluixa si poden o no poden tocar, jo no aniré
a veure'ls en concert perquè la música que toquen no m'agrada.
Anem a pams, Sizzla i els anteriors
músics esmentats en el passat van fer lletres en que es parlava
d'atacs directes als gays i això, com no, va generar molta polèmica
fent que es proihibissin concerts o es realitzessin gravacions dels
seus concerts per tal d'assegurar-se que no cantaven cap d'aquests
temes escrits temps enrere, el cert és que la Reggae Compasionate
Act es va crear perquè aquests artistes es comprometessin a no tocar
aquestes cançons en directe i a que rebutjessin qualsevol tipus
d'apologia a l'homofobia, tots van signar el document però la
veritat és que en moltes ocasions se l'han passat pel forro. Les
demandes del colectiu LGTB espanyol són lògiques i legítimes de
fet jo sóc del parer que no s'ha de ser tolerant amb aquestes
actituds. En el món del reggae s'han alçat moltes veus defenssant
Sizzla i NO perquè estiguin d'acord amb el seu discurs, crec que ha
de quedar clar que el reggae NO és homòfob i que cantants com
aquests són una exepció, algunes de les veus del col·lectiu reggae
demanen que s'entengui el discurs de Sizzla i companyia com un
problema sociocultural que s'ha d'erradicar i que s'ha de fer des del
diàleg i no des del prohibicionisme. Penso que si realment fós un
problema sociocultural (que hi és no ho dubto, a Jamaica la
homosexualitat com aquí no fa gaire temps és motiu d'escarni) el
problema seria generalitzat a tot el col·lectiu musical, cosa que
treient tot aquest “gangster dancehall” no ho és.
Per desgràcia, però, el reggae no
surt als titulars de la premsa si no és per aquests temes cosa que
pot fer que es pensi que tot el reggae és així.
Moltes de les veus “autoritzades”
del reggae espanyol no estaran d'acord amb això i moltes d'altres si
que hi estaran però per mi no pasarà res si aquest home no toca a
Espanya, el que no tinc gaire clar és si s'ha de prohibir o no, jo
no puc defensar a aquest ni a cap altre tipus que es dediqui a atacar
a la gent pel sol fet de la seva orientació sexual, i que si això
és el que ha après al ghetto em sap greu però aquí no valen
mitjes tintes com el compasionate act, potser la meva visió és
eurocentrista cert però la música està per resaltar els valors
negatius d'una societat i combatir-los no enaltir-los.
Per finalitzar em vull reafirmar en el
que vaig dir en el primer post d'aquest blog: Per mi el Reggae és
respecte, lluita, amor i Igualtat, tot el que no sigui això no és
Reggae encara que soni a Reggae. Això és el que jo penso resumit en
un post, hi ha altres opinions, aquesta és la meva.
Trobareu un article força interessant
mostrant una mica el sentir de les dues parts aquí.
