Nou Web d'Estudi 37 - www.estudi37.com

Aquest serà l'últim post que escrivim en aquest blog que ha tingut vida els 2 últims anys, però això no vol dir que deixem de tenir presència a internet, de fet és tot al contrari, des d'avui ja podeu visitar el nou web d'Estudi 37 - www.estudi37.com -.
Aquesta pàgina preten ser un mitjà per tal d'informar de tot el què envolta el ROOTS Reggae a Catalunya, sense deixar de mirar a la resta de l'estat però sí centrant-nos en el nostre territori, és per això que us convidem a tots i totes a seguir visitant-nos al nou espai i a seguir escoltant el programa de ràdio a partir del proper octubre.
I per cel·lebrar la inauguració del web un video del concert que van fer els Israel Vibration el passat 27 de juliol.

Israel Vibration a Apolo

Em permetreu que comenci parlant-vos del plat fort de la nit del divendres 27 de juliol, i és que el concert que van oferir els Israel Vibration a la sala Apolo és un d'aquells concerts que vas a veure'l convençut de pasar una bona estona, els Roots Radics com a bakin band són sinònim de bons músics i sí a més acompanyen a Lascelle "Wiss" Bulgin i a Cecil "Skelly" Spence o el que és el mateix Isarael Vibration l'espectacle està garantit. Amb els Roots Radics ja en ple rendiment van pujar a l'escenari els dos cantants acompanyats de les seves inseparables croses, la sala no estava plena del tot però el public a aquelles alçades estava entregat als musics, i els Israel no van decebre, nous temes del seu últim àlbum amb els seus temes clàssics i les veus molt ben cuidades de tots dos - espectacular el timbre de veu que conserva Cecil Spence - van fer que poguessim gaudir d'un bon concert dels Israel Vibration. M'encanta la dinàmica de la parella en els concerts, si en els seus àlbums alternen cançons d'un i altre, en els concerts no són menys i fan dos cançons un i dos cançons l'altre com si volguessin mostrar el millor de cada un fent que el concert finalitzi en mig del gran ambient creat i amb un púlic que reclama als musics que tornin a pujar al damunt de l'escenari.
  El concert començava a les 20:30 amb Mystic Souldiers que arribaven des de calella per començar a escalfar els motors, si bé van començar a tocar amb la sala pràcticament buida, a poc a poc van anar tenint més públic i també a gaudir més. Tot i que ja els haviem vist en alguna altra ocasió ja fa un parell d'anys és agradable de veure que també hi ha grups de casa que ofereixen un bon roots i és que els de Calella han evolucionat molt des del seu començament i ofereixen un bon directe amb músics que saben de que va el tema. Després dels Mystic Souldiers va ser el moment dels Roots Radics que es presentaven a ritme del Rock Fort Rock, en aquesta ocasió però no van fer l'escalfament sols si no que ens reservaven una petita sorpresa i és que a dalt de l'escenari van pujar la parella que conforma el grup de reggae francès Flamengo, va ser com una espècie de posada de llarg o de presentació en societat de Flamengo de la mà dels Roots Radics, i la veritat és que van sortir amb ritmes frescos i ballables que van servir perquè el públic escalfés motors pel que vindria després.  

En definitiva molt bon concert el que organitzaven la gent de Reggae Shack per pasar la nit del divendresgaudint d'un dels millors grups de Roots de Jamaica.
 

Concerts per l'estiu

Ja estem de ple a l'estiu, moltes hores de sol i de calor i nits en les que sortir fins tard disfrutant de la fresca, ja se'ns ha pasat el Nowa i el Summerjam i no hem arribat a temps de recomanar-vos el concert de Tokyo Ska Paradise Orchestra, però ja tenim una pila de concerts per recomanar-vos i el primer d'ells té lloc aquest mateix divendres 27 de juliol a la sala Apolo en el que podrem veure als mítics Israel Vibration a quí hem vist en vàries ocasions i mai no han decepcionat, en aquesta ocasió ens els porta Reggae Shack i podrem veure també al grup de Calella Mystic Souldiers en plena fase d'enlairament després d'haver tocat al costat de The Pioneers o Roberto Sánchez, vaja un concert d'aquells que són cita obligada per tots els amants del roots.


Però aquí no s'acaba tot i és que l'agost serà un es ple de concerts, us recomanem un festival a França amb un cartell espectacular, és el Reggae Sun Ska Festival que tot i que cau un pèl lluny val molt la pena, si no esteu per la feina d'anar cap a França o esteu prop de Cantàbria us podeu acostar a La Concha Reggae Vibes, però això no és tot per la primera setmana d'Agost perquè el dia 5 tenim festa major a Argentona amb un concert que no ens deixarà parar de ballar amb la New York Ska Jazz Ensemble i després ja el Rototom i després el Sunset Portbou i segur que aniran sortint cosetes de les que ja us anirem informant. El què està clar és que els amants del reggae tenim un agost força interessant.

Nowa Reggae 2012

Després d'uns dies de merescudes vacances tornem a posar en marxa el blog, i ho fem ja preparats per l'estiu que ens espera, en els pròxims dies us anirem informant de tots els esdeveniments que tindrem en aquests mesos que en són uns quants però el que primer ens ocupa que ja el tenim aquí al damunt és el Nowa Reggae. I és que torna un dels festivals que porten més embranzida de casa nostra, aquesta serà la setena edició del festival que es cel·lebra a Vilanova i la Geltrú i arriba carregada de molt bon reggae. Els propers 13 i 14 de juliol podrem gaudir en el recinte del Molí del Mar d'aquest bon festival que en dos dies no només ens porta reggae sino altres propostes a fer durant el dia a la Platja del Far. Amb el Càmping El Garrofer oferint preus especials per tots/es els que hi volgueu desplaçar-vos i amb servei de Bus d'una banda a l'altra, el festival es presenta amb un gran cartell entre els que hi trobem Abyssinians, Greg Lee & Alex Desert( les mítiques veus de Hepcat),Carlton Livingston & Lone Ranger, Begoña Bang Matu & The Shake it Up’s, The Kinky Coo Coo’s, Pirat’s Sound Sistema, La Kinky Dub Machine, Dar-k, Mystic Souldiers, Señor Wilson, Acoustic Soul Lions, Badalonians, Rebelmadiaq... entre molts d'altres que ens faran ballar durant dues nits a ritme de Reggae i disfrutar del gran ambient del festival. Si voleu anar-hi podeu visitar la seva web www.nowareggae.com on hi trobareu tota la informació del festival així com les entrades i abonaments amb preus que van des dels 16€ pel divendres als 50€ si compreu l'abonament més el càmping. Així que ja ho sabeu. Are you reggae?!

Estudi 37.58 - Fí de temporada.

Doncs ja ho tenim fet, amb aquest petit repàs als últims nou mesos acabem la setena temporada de l'Estudi 37, en aquest últim programa podem escoltar una petita mostra del què hem fet els últims mesos. Tanquem temporada, ens prenem uns dies de vacances i tornem per explicar-vos més cosetes. Bon estiu a tots i totes.

Estudi 37.57 - Wackie's House of Music

A finals dels setanta Lloyd " Bullwakie " Barnes va emigrar de Jamaica a Nova York, allí va començar muntant una botiga de discs que es diria Wackie's House Of Music i en la que tenia, també, un estudi de gravació. Aquest va ser l'inici d'una aventura que encara avui produeix algun que altre disc, Lloyd Barnes va conformar el seu estudi amb la seva pròpia Baking Band i amb la visita de grans veus jamaicanes va començar a editar una pila de singles i LP's que donarien entrada al Reggae dins el mercat Nortamericà, amb l'avantatge que estava situat al bell mig del Bronx que en aquelles dates era un bullider d'expressions artístiques entre les quals hi havia el naixement d'un estil musical que es diria Hip Hop i al qual les Sound Systems de Bullwakie influenciarien en la inclusió dels Mc's. Avui us portem un trosset de la història del segell de Lloyd Barnes, com sempre, amb molt bon roots.

Estudi 37.56 - Vallès Reggae ( II )

Ja fa unes setmanes us parlàvem de les festes que organitzaven Mama Mandawa i FlowRasta Pulse, aquesta setmana volem recuperar el fil d'aquell programa per parlar amb Serrucho Selectah que és membre de Collie Weed Sound i que entre d'altres coses ens porta cada dijous primer de mes les Strickly Reggae Nights a la sala Circus de Cerdanyola, amb ell parlem d'això i d'altres coses que es porta entre mans. Però no només d'això fem el programa, aprofitem també per mostrar-vos el reggae que es fa a casa nostra escoltant l'últim treball de Sr.Wilson i també el primer àlbum dels barcelonins Universal Rockers i si ells fan reggae aquí casa també ens aturem un moment a Vilanova i la Geltrú per escoltar els caps de cartell del festival Nowa Reggae. Vaja un programa farcit de reggae sense sortir de casa.



I aquí l'entrevista.

 

Rototom Launch Party '12

El passat dijous 31 de maig va tenir lloc el Rototom Launch Party, o el que ve a ser el mateix, la festa de presentació del festival a Barcelona. La gent del Rototom i The Bus organitzaven per segon any la festa de presentació amb diferents sounds i com a caps de cartell a Johnny Clarke i als  londinencs Zion Train Sound System, la veritat és que tenint en compte que l'any passat el Launch Party el van fer coincidir amb la final del Reggae Contest i va ser una gran festa reggae amb totes les sales de Razz obertes les expectatives eren molt grans.

Però el que té crear-se expectatives és que sovint et decepciones, vaig sortir del concert amb la sensació que hi havia  hagut algun tipus de malentès amb tot plegat o que no es va saber anunciar i publicitar el concert com calia. La nit anterior quan van anunciar l'ordre del cartell ja vam tenir el primer desengany quan vam veure o intuir que Johnny Clarke arribava sol, de fet tindria a Leones Humildes com a Sound per fer el seu espectacle. No auguraba res de bò que arribés sol i que hagués de cantar amb una sound que és probable que fos la primera vegada que es veien, no ho sé potser ja havien coincidit, en fí que a mi m'agrada que si anuncien un cantant, un CLÀSSIC del reggae i resulta que anirà amb soundsystem doncs que m'ho expliquin des del principi perquè segur que va haver-hi molta gent que en el moment de sortir el senyor Clarke es va sorprendre de no veure als músics, fins hi tot és possible que algú ni tan sols hi hagués anat de saber-ho.

Només arribar a Razz vam poder gaudir d'una molt bona sessió roots de la mà dels Dance Crashers per anar escalfant la festa, hi havia poqueta gent, cosa que és una llàstima ja que costa de trobar Sounds que es currin bones sessions roots i els Dance Crashers tot i plantar-se al davant d'una yard amb un cinquantena de persones van escalfar els motors dels presents amb una bona sel·lecció.

 

Cap a les 23:30 surtien els Leones Humildes que van tenir-nos enganxats durant pràcticament una hora i mitja a la sala, a aquestes alçades i veient l'equip que hi havia preparat ja estava clar que Johnny Clarke, el gran reclam pels seguidors del roots, estaria sol a l'escenari amb els Leones Humildes acompanyant-l'ho amb la seva col·lecció de vinils i de fet així va ser. El fet és que tenir algú com Johnny Clarke de Mc ja és molt millor que molts dels que pul.lulen per les Sound System, però tot i així no era el que esperàvem ni nosaltres ni molts dels que s'havien desplaçat a Razz. Una hora i poc després de que sortis a l'escenari el señor Clarke s'acomiadava de tothom i marxava cap a casa per donar pas als britànics Zion Train Sound System uns altres mites de les Sound Sytem que tot i que van fer les delícies d'un públic que ara sí omplia Razz 1 no tenen res a veure amb el meu reggae, potser el fet que fos The Bus quí ho organitzava ja deixava clar per a on anirien els trets, en fí....

 

Marxavem cap a casa amb mal gust de boca pel fet que no haviem vist a Johnny Clarke com ens hagués agradat, perquè tot i les bones sessions de les que vam gaudir amb Dance Crashers i Leones Humildes la sonorització no va estar a l'alçada de l'event - per algun motiu la sonorització no va ser gaire agradable amb greus que distorsionaven i aguts que s'estripaven demanant-l'hi més potència a l'equip del que realment podia oferir-  i sobretot sorpresos per la diferència de Launch Party d'un any a l'altre.

Que ningú s'equivoqui, el públic va gaudir de principi a fí amb la festa que ens van oferir la gent de The Bus, la gent va corejar els clàssics que sonaven primer amb els Dance Crashers i després amb els Leones Humildes i Johnny Clarke, i no van parar de ballar amb els Zion Train, simplement és que personalment m'esperava una cosa més semblant a la de l'any anterior.

Estudi 37.55 - Rototom '12

Quan la calor comença a presentar-se, en aquesta mitja mentida que és la nostra primavera, el cap et va portant records de l'estiu, la platjeta, el SOL, aquella banda sonora típica dels estius i finalment el cap se'n va cap al Rototom, dos mesos i mig són els que encara queden per tornar a viure a la Reggaeville però cada cop tenim el festival més perfilat i avui des de l'Estudi 37 volem escoltar algunes de les cançons que segur sonaran al Main Stage i, ja que estem, entrevistem a Paula Mateos membre del departament de comunicació del festival per parlar de tot el què envolta al Rototom, les seves iniciatives i coses vàries.

 I si voleu aquí teniu l'entrevista.

Estudi 37.54 - Garance Reggae Festival

Un any més s'acosta l'estiuet i amb ell es van donant a conèixer els cartells dels diferents festivals que tenim per Europa, si fa unes setmanes us portavem el Summerjam aquesta setmana us volem acostar la música del Garance, un festival que ja porta 21 anys a l'esquena i que el tenim aquí a prop, A Bagnols-Sur-Cezè, França. 25, 26, 27 i 28 de juliol el parc Arthur Rimbaud s'omplirà de ritmes jamaicans amb un grapat de grans grups i grans clàssics, pel Garance d'aquest any hi passarà gent com Leroy Smart, Johnny Osbourne, Freddie Mcgregor, Groundation i molts d'altres que podeu consultar a la seva pàgina web.
Nosaltres avui escoltem la música d'alguns dels grups que hi pasaran però també tenim un moment per escoltar l'últim treball dels Green Valley i tambés dels Mellow Mood. així que senteu-vos i relaxeu-vos que avui venim carregats de bona i variada música.

Chalwa Band & King Konsul guanyen el contest Ibèric

Doncs ja està decidit, la semifinal de la Península Ibèrica del Contest Europeu ja s'ha acabat i se la endut els Chalwa Band & King Konsul, els de Bizkaia van oferir un bon concert, probablement el millor de la nit, però comencem pel principi.

No havia estat encara al Reggae Circus, el primer que sorprèn és que sembla petit, la veritat però és que va resultar el lloc ideal per realitzar el Contest, un espai que un cop hi ets a dins en ple concert no dóna la sensació de ser tan petit i en el que els músics tenen al públic molt a prop fent que sentin el caliu i que a poc que els músics hi interaccionin es crea aquell ambient típic de les sales de concerts en que uns i altres es contagien mútuament; en fí un lloc ideal per veure un bon concert. La nit començava amb una prèvia a càrrec d'un dels sounds més actius en els últims temps com són els King Horror que donaven la benvinguda als assistents i començaven a escalfar els motors del Contest. La gent va començar a arribar amb comptagotes però al moment de donar inici al concurs la carpa ja era força plena, els primers en tocar eren els Zamaramandi que en la primera fase del contest havien quedat tercers.

Zamaramandi - Violeta Palazón

Si tocar en la semifinal del reggae contest ja deu fer que els grups estiguin amb els nervis encrespats, als Zamaramandi els va tocar el paper més difícil, començar amb els concerts i per tant escalfar al públic, la veritat és que els de Vigo es presentaven amb bones credencials després d'haver escoltat les seves gravacions però potser per l'acumulament de quilòmetres o ves a saber per què no van acabar de sonar del tot fins. Si deiem que el Reggae Circus és una sala ideal per associar-se amb el públic hem de dir que els de Galícia no van saber jugar aquesta carta. Si bé va ser el concert més fluix de la nit els Zamaramandi han de tenir clar que escoltant la música que toquen no han de deixar de girar i tocar molt perquè realment només els falta perfilar els directes.

Universal Rockers - Violeta Palazón

Els següents en arribar a dalt l'escenari van ser els Universal Rockers, només anunciar-los ja va quedar clar que seria un concert diferent, i dic diferent perquè els Universal Rockers són de Barcelona i per tant tenien el factor "camp" a favor, cosa que com deiem es va notar des del principi amb un públic que omplia la carpa des de l inici i que s'havia movilitzat per l'ocasió, el grup va sortir amb molta seguretat a l'escenari i van omplir la sala amb tots els seus ritmes, va ser un bon concert amb un gran secció de vents i amb un públic entregat al grup de casa, la veritat és que podrien haver estat els guanyadors sense cap problema però els Chalwa Band van oferir un darrer concert com a mínim igual de bò.

Chalwa Band & King Konsul - Violeta Palazón

De fet els de Bizkaia van sortir amb molta força a l'escenari, amb una gran secció de vents també i aportant nous instruments al repertori amb la seva flauta travessera, potser el fet diferenciador dels Chalwa Band és que els acompanya un portent de veu com és King Konsul que també va saber animar al públic amb els seus ritmes roots, la veritat és que pel jurat hauria de ser força difícil decidir-se entre els Universal Rockers o els Bascos perquè van oferir dos bons concerts, personalment em van agradar més els Chalwa Band, no sabria dir ben bé perquè, però em van transmetre més bones sensacions, i he de dir que veure un grup que aporta els sons de la melòdica a la seva música ja em captiva per si sol.... en fí que després d'un concurs força ajustat podem dir que els Chalwa Band & King Konsul són justos vencedors, ara només els queda anar cap a Udine l'1 de juny i guanyar la final del Contest, cosa que es presenta força complicada però que escoltant els altres grups que s'hi  han classificat els dóna molts números per véncer. Estarem atents.

Chalwa Band & King Konsul - Violeta Palazón

Reggae Contest Europe

Totes les fotografies del Contest.

Estudi 37.53 - Reggae Contest Europe '12

 El capítol 53 ens serveix per intentar fer-nos una idea de com serà o com sonarà la final europea del Reggae COntest que tindrà lloc el pròxim 1 de juny, avui escoltem la música dels grups que ja han estat escollits per participar-hi de les diferents regions europees, però també escoltem els grups que es juguen aquests dissabte 12 de maig el ser-hi o no ser-hi, la veritat és que després d'escoltar les músiques dels participants us asseguro que si tot va com ha d'anar els pròxims guanyadors del contest seran de la península o com a molt Italians.... en fí avui descobrim el nivell dels grups emergents europeus i ens n'adonem que ara mateix Espanya i Itàlia ténen els millors grups. Apa que ho disfruteu.

 

Reggae Contest Europe - Final Ibèrica

El proper dissabte 12 de maig hi haura la final Ibèrica del Reggae Contest, el lloc serà en un espai perfecte que s'ha fet realitat gràcies a Reggae Shack i Peter Kane, el Reggae Circus inaugurat fa pocs mesos és un espai dedicat al reggae en una carpa de circ al Parc del Fòrum i és allà a ón podrem gaudir d'un concert força prometedor.

Després de mesos de votacions del públic per un grup o un altre i de les valoracions que n'ha fet diferents jurats ara arriba el moment d'escollir el millor grup de Reggae de la península. El guanyador anirà a la final que es realitzarà el proper 1 de juny a Itàlia. I és per això que es convoca a tothom a veure els concerts que oferiran els tres finalistes la nit del proper dissabte, nosaltres us els presentarem una mica:

Els primers classificats en la primera fase són Chalwa Band des de Uribe Kosta (Bizkaia) que es formaven el 2006 i que compta amb més de deu músics a dalt de l'escenari, amb cançons que recorden al reggae que es practicava a principis dels 80 i amb lletres escrites tant en euskera com en anglès compten ja amb un àlbum debut gravat i masteritzat ni més ni menys que per Roberto Sánchez. Aquí teniu una mostra de com sonen:



En segon lloc van quedar classificats els Universal Rockers provinents de Barcelona i formats al 2007 compten també amb una big band formada per 11 músics, tot just presentant el seu primer treball Heavyweight sound són uns dels altres que hauran de donar-ho tot a dalt de l'escenari.



I ja finalment, l'últim classificat que venen de Vigo i es van crear el 2008 sota el nom de Zamaramandi, també compten amb un senzill masteritzat per Roberto Sánchez ja fa un parell d'anys, si en els seus inicis aquests gallecs tiraven més cap al roots amb el temps han anat armonitzant-l'ho amb les diferents influències que rebien els seus membres del jazz i el soul.



En fí aquest són els 3 grups que podreu escoltar el proper dissabte 12 de maig al Reggae Circus, al parc del fòrum en un esdeveniment que es presenta molt i molt interessant, així que ja ho sabeu....

Mor Lloyd Brevett Membre Fundador dels Skatalites

Lloyd Brevett, un dels fundadors dels Skatalites i per tant historia de la música jamaicana i pare de l'Ska, ha mort amb 80 anys després d'una vida dedicada a la música Brevett ja feia uns quants anys que no anava amb els Skatalites, a la memòria ens quedara aquell contrabaixista que obria els concerts dels Skatalites fent-nos contar enrere "From ten to one freedom..." per donar pas a Freedom Sounds i començar així l'espectacle incombustible d'un concert de pur Ska. Encara no fa un any que us anunciavem la mort de Lloyd Knibs quan aquesta pasada matinada ens enteràvem de la mort de Brevett deixant als Skatalites amb un únic membre viu que és Lester Sterling i gran polèmica sobre el management del grup que s'arrossega des de fa un temps.
En fí, des d'aquí volem recordar la grandíssima aportació que gent com Lloyd Brevett ha fet perquè existeixi aquesta música que tant ens agrada.

Ten nine eight ...... FREEEEEDOOOOOMMMMM

Estudi 37.52 - Leroy Smart

Una setmana més torna l'Estudi 37 a omplir les ones de la freqüència modulada amb els baixos i els ritmes jamaicans de la mà d'un altre clàssic que aquest any podrem veure al Garance Reggae de França, Leroy Smart començava la seva aventura musical cap al 73 i des de llavors no ha parat d'editar àlbums i singles, nosaltres com fem sempre ens centrem en aquesta dècada daurada del ROOTS que són els setanta per escoltar la música que el va llençar a la fama i poder així continuar amb la seva música durant gairebé 40 anys. No us el perdeu.

Estudi 37.51 - Johnny Osbourne

Johnny Osbourne és un d'aquells músics que van apareixent al llarg dels anys amb diferents èxits que fins-hi tot s'han convertit en clàssics però que per algun motiu no se li acaba de parar gaire atenció, és una cosa que pasa amb molts bons músics i que a vegades resulta incomprensible. En fí, avui a l'Estudi 37 tornem a saldar comptes amb tot un clàssic de principis dels 80.

Marley: La Pelicul·la.

Quan parlem de Reggae sovint ens ve al cap la imatge de Bob Marley, i és que molt probablement és a través de  la seva música que comença el viatge iniciàtic del reggae si no ets jamaicà, després arribaran altres noms i altres grups però el de Marley és possible que sigui el primer i el que mai ens cansarem d’escoltar i personalment de valorar cada cop més.

I quan parlem de Marley ens ve la imatge d’aquell home amb el cap ple de rastes fent-les voleiar al vent en un concert extremadament fumat, o en diferents entrevistes filosofant i parlant al món, amb una consciència social espectacular per algú que ve d’una petita illa del mar carib, sense pèls a la llengua sense por ni en les seves entrevistes ni en les seves lletres. 

S’han fet varis documentals sobre la música i la vida de Marley, ara n’arriba un que hauria de ser el definitiu, el definitiu perquè han passat varis directors per ell fins que se l’ha fet seu Kevin Macdonald ( L’últim Rei d’Escòcia ), el definitiu perquè ens promet una extensa revisió a la vida de Marley, Marley l’home no la llegenda – o això prometen -, es va estrenar als EE.UU i al Regne Unit el passat 20 d’abril, ha estat produït per Tuff Gong i supervisat per la familia Marley amb Rita Marley i Ziggy Marley al cap davant, cosa que fa que de moment sigui escèptic pel que fa a alguns aspectes que es puguin ometre de la vida de Marley, tot i així és un bon document filmogràfic que no ens volem perdre perquè tot i alguns “peròs” “Marley: The Life, Music & Legacy of Bob Marley” es presenta molt interessant. 

Encara haurem d’esperar uns mesos per veure-la als nostres cinemes ja que aquí s’estrena el 29 de juny, per anar fent boca us deixem aquí un trailer del que ja és la pel·licula que es presentava fa uns mesos a la Berlinale. No us la perdeu.

El Cruïlla segueix apostant pel Reggae

Un any més torna el Cruïlla Barcelona i ho fa presentant un molt bon cartell que ens portarà una vegada més un bon tast de reggae.

Serà els dies 6 i 7 de juliol del 2012 al parc del Fòrum i entre d'altres hi podrem veure Amadou & Mariam, The Pepper Pots o Nneka, però com cada any hi ha una representació de la música que més ens agrada, començant pels Specials que tornen a Barcelona després d'una pila d'anys i ho faran de ben segur per fer-nos ballar al ritme del seu ska trepidant, però aquest any encara tenim més sorpreses, si l'any passat ens portaven a Lee Perry fent tàndem amb Max Romeo, dos clàssics aquest any també hi ha un lloc per un altre gran clàssic i és que podrem gaudir de Linton Kwesi Johnson, el Poeta del dub que sempre porta un directe molt treballat i molt reivindicatiu carregat d'energia.

Però això no és tot i és que també podrem veure un altre concert d'aquells que fan vibrar al públic amb la força que transmeten els seus cantants, Dub Inc. tornen a Barcelona pocs mesos després de fer un concert espectacular a Mataró i que segur repetiran en aquesta ocasió ja que els francesos s'han curtit en els escenaris a força d'oferir gires interminables i potents.

Arriba el bon temps i se'ns comença a acumular feina, s'acosta l'època de concerts i el Cruïlla és una mostra més  que el reggae cada vegada és més ben rebut pel gran públic, així que ja tenim dues dates més a reservar-nos.

Estudi 37.50 - Eazy Skankers

Avui marxem cap a Italia altra vegada per escoltar un altre dels grups de nova fornada que ens va deixant aquest pais que els últims anys ha llençat a la fama a gent com Mellow Mood o Train to Roots entre molts d'altres. Nosaltres avui ens centrem en els Eazy Skankers, un grup de Savona que es formaba tot just fa deu anys de la mà de dos adolescents enamorats del reggae i que a poc a poc i a base de molta feina els ha portat a girar per tot Europa i a gravar el seu primer disc a Jamaica amb grans col·laboracions. L'any passat treien el seu segon àlbum apadrinats per la gent del mític grup de reggae Italià Africa Unite.

Estudi 37.49 - Freddie Mcgregor

Aquesta setmana tornem a passar comptes amb un dels clàssics, aprofitant el cartell del Rototom 2012 ens dediquem a escoltar la música que feia Freddie Mcgregor a finals dels 70 principis dels 80, va ser un músic prolífic sobretot en el lovers però el cert és que aquest home ha passat i tastat tots els estils que han sortit de l'illa, des de l'Ska al Dancehall, nosaltres però ens dediquem al que ens agrada: el Roots. Disfruteu-l'ho.

Sobre la recent polèmica amb Sizzla

La veritat és que no sé ni per on començar, des que s'ha encès el debat sobre si s'ha de prohibir el concert de Sizzla o no, el cap em dóna voltes i fins hi tot he sentit indignació amb segons quins comentaris però bé, intentaré exposar la MEVA postura pessi a quí pessi, així que som-hi:

Per començar dir que per mi Sizzla, Beenie Man o Cappleton, per nombrar a tres dels cantants polèmics, no representen el sentir del món del Reggae i segons la meva visió del que significa el reggae ni tan sols els posaria en aquest cabàs. A mi el Dancehall mai m'ha agradat, si de cas els seus inicis però la veritat me la porta fluixa si poden o no poden tocar, jo no aniré a veure'ls en concert perquè la música que toquen no m'agrada.

Anem a pams, Sizzla i els anteriors músics esmentats en el passat van fer lletres en que es parlava d'atacs directes als gays i això, com no, va generar molta polèmica fent que es proihibissin concerts o es realitzessin gravacions dels seus concerts per tal d'assegurar-se que no cantaven cap d'aquests temes escrits temps enrere, el cert és que la Reggae Compasionate Act es va crear perquè aquests artistes es comprometessin a no tocar aquestes cançons en directe i a que rebutjessin qualsevol tipus d'apologia a l'homofobia, tots van signar el document però la veritat és que en moltes ocasions se l'han passat pel forro. Les demandes del colectiu LGTB espanyol són lògiques i legítimes de fet jo sóc del parer que no s'ha de ser tolerant amb aquestes actituds. En el món del reggae s'han alçat moltes veus defenssant Sizzla i NO perquè estiguin d'acord amb el seu discurs, crec que ha de quedar clar que el reggae NO és homòfob i que cantants com aquests són una exepció, algunes de les veus del col·lectiu reggae demanen que s'entengui el discurs de Sizzla i companyia com un problema sociocultural que s'ha d'erradicar i que s'ha de fer des del diàleg i no des del prohibicionisme. Penso que si realment fós un problema sociocultural (que hi és no ho dubto, a Jamaica la homosexualitat com aquí no fa gaire temps és motiu d'escarni) el problema seria generalitzat a tot el col·lectiu musical, cosa que treient tot aquest “gangster dancehall” no ho és.

Per desgràcia, però, el reggae no surt als titulars de la premsa si no és per aquests temes cosa que pot fer que es pensi que tot el reggae és així.

Moltes de les veus “autoritzades” del reggae espanyol no estaran d'acord amb això i moltes d'altres si que hi estaran però per mi no pasarà res si aquest home no toca a Espanya, el que no tinc gaire clar és si s'ha de prohibir o no, jo no puc defensar a aquest ni a cap altre tipus que es dediqui a atacar a la gent pel sol fet de la seva orientació sexual, i que si això és el que ha après al ghetto em sap greu però aquí no valen mitjes tintes com el compasionate act, potser la meva visió és eurocentrista cert però la música està per resaltar els valors negatius d'una societat i combatir-los no enaltir-los.

Per finalitzar em vull reafirmar en el que vaig dir en el primer post d'aquest blog: Per mi el Reggae és respecte, lluita, amor i Igualtat, tot el que no sigui això no és Reggae encara que soni a Reggae. Això és el que jo penso resumit en un post, hi ha altres opinions, aquesta és la meva.

Trobareu un article força interessant mostrant una mica el sentir de les dues parts aquí.

Entrevista a Klaus Maack

Doncs aquí teniu l'entrevista que realitzàvem a Klaus Maack en motiu del programa que hem dedicat al festival alemany Summerjam, ell hi era ja al 1986 en la seva primera edició quan el nom encara era Reggae Sunsplash, n'hem parlat d'aquests inicis, de les dificultat d'aixecar un festival de reggae en la dècada dels 80 i com no també hem parlat del festival d'aquest any i ens ha donat la seva visió del reggae actualment.

Aquí l'entrevista original:

 

I aquí doblada:

 

Estudi 37.48 - Summerjam '12

Aquesta setmana hem volgut escoltar la música o alguna de les músiques que de ben segur sonaran a Alemanya aquest estiu. 6, 7 i 8 de juliol són les dates a reservar per gaudir del Summerjam situat en un lloc idòni per realitzar un festival - es fa en una petita illa al bell mig d'un riu -, motius per anar-hi us ho deixo a vosaltres, passeu-vos pel seu web i feu el xafarder, els nostres motius en són molts però us en diem 6: Burnin' Spear, Groundation, Midnite, SOJA, U-Roy o Sebastian Sturm entre molts d'altres que podem llegir en el seu cartell o escoltar en el programa d'avui. També hem aprofitat per parlar una mica amb Klaus Maack, ell és el responsable de que aquest festival sigui probablement un dels més antics d'europa cel·lebrant aquest any el seu 27è aniversari dedicant-se al reggae que es diu ràpid. Us anirem informant sobre les novetats del festival però apunteu-vos aquestes dates que són força interessants.

Estudi 37.47 - Dennis Brown

Aquesta setmana dediquem el programa a quí va ser considerat com el millor cantant de Jamaica durant molts anys, fins i tot superant a Marley en el seu millor moment, avui passa Dennis Brown per l'Estudi37 un clàssic que va sobresortir ja fos amb el roots o el dancehall convertint-se en la referència dels seus contemporanis. Un músic a quí encara no haviem dedicat un programa repassant la seva millor música, sense cap mena de dubte realitzada en la dècada dels 70, i amb quí avui saldem comptes.

Estudi 37.46 - Luciano

Luciano és un músic prolífic, porta un ritme de tres àlbums per any i una pila de concerts a l'esquena, a més si li sumes que en plena era del Dancehall ell s'alça com la veu del roots dóna el resultat d'èxit assegurat. Aquesta inquietut, però, no li serveix per acabar d'arrodonir els seus àlbums, és capaç de fer molt bones cançons i d'altres més dolentes - tot i que aclamades per molts dels seus seguidors - en un mateix àlbum, amb ritmes i melodies molt diferenciades entre elles. Aquí a l'Estudi 37 ens agrada molt el roots i Luciano sap com composar-l'ho i com interpretar-l'ho, però també és capaç de fer que apaguis la ràdio amb segons quin tema.... en fí que avui li dediquem aquest programa a aquest gran músic al que la seva inquietud artística i la necessitat - com diu ell - de compartir tots els temes que escriu l'han portat ha tenir una extensa discografia en la que s'ha de destriar moltíssim, nosaltres ho hem fet i us portem una sel·lecció "Made in Estudi37". Que el disfruteu.

Estudi 37.45 - Barrington Levy

Tornem una setmana més amb L'Estudi37 i aquesta setmana ho fem amb tot un clàssic com Barrington Levy, un dels artífex del dancehall que va començar la seva carrera musical a Jamaica amb tan sols 15 anyets i un portent de veu va assolir l'èxit ràpidament situant-se com una de les grans icones de l'Early Dancehall dels 80, cosa que li va suposar fer el salt al Regne Unit i expandir el seu sò per tot Europa. Avui tornem a saldar comptes amb el reggae dedicant-l'hi aquest programa a algú que sovint s'ha mostrat molest per com ALGUNS no van entendre de què anava això del reggae pervertint l'estil musical i les lletres que ell va ajudar a creixer. Disfruteu-l'ho.

 

Lee Perry i Mad Professor en concert

Torna The Upsetter a Barna i ho fa acompanyat d'un altre geni inquietant com Mad Professor. Després del gran concert que vam viure al Rototom ara arriva Perry acompanyat d'un alumne aventatjat, el show que ofereixen promet molt, però venin de quí ve mai se sap, això sí els acompanyen The Robotiks un grup totalment acoplat als shows tan d'un com de l'altre. Amb dos mestres del dub i de l'espectacle com són de segur que no deixaran a ningú indiferent. sera el proper diumenge 4 de març a la sala Apolo de la mà de Radiation Tours.

Estudi 37.44 - Vallès Reggae ( I )

Sempre hem trobat festes reggae a Barcelona, però per trobar-les pel Vallès la feina era nostra, per sort l'últim any això ha anat canviant i podem trobar diferents actes i potser m'equivoco, però m'atreviria a dir que Cerdanyola del Vallès s'ha convertit en capital del Reggae al Vallès amb diferents sales que dediquen periòdicament sessions a aquesta música que tan ens agrada, una d'elles és Mamá Mandawa que des del setembre programen ni més ni menys que els dissabtes festes dedicades al reggae fins a les sis del matí. AVui hem parlat una estona amb els responsables que això sigui possible, el Fran - Dj Rambla - responsable de Flowrasta Pulse i el Xavi responsable de la sala. Un plaer tenir-los a l'Estudi37. També hem tingut temps per escoltar algun single de nova fornada i algun dels grups que estan provisionalment classificats en primer lloc del Reggae Contest Europeu. Apa disfruteu-l'ho.

 

 I aquí l'entrevista.

Estudi 37.42 - Earl Zero

Aquesta semana ens hem dedicat a escoltar la música d'algú que ja hi era a finals dels setanta fent molt bon roots i que després de dos àlbums i algun single desapareix per california fent concerts i col·laboracions per tornar a apareixer a finals dels 90 amb molta més música i tan bona o millor que la que feia a l'època daurada del roots. Avui escoltem Earl Zero the Roots Man.

 

Estudi 37.41 - Midnite

Aquesta semana hem marxat cap a St. Croix per escoltar la música dels Midnite, un roots que té molt de clàssic però que també és innovador, amb uns baixos i una veu hipnòtics és el grup perfecte per apalancar-te, relaxar-te i escoltar-los avançar acompassadament per les seves cançons i lletres carregades de rastafarisme però també de reivindicatives amb totes les desigualtats socials. Així que ja sabeu relaxeu-vos com bonament pogueu i esolteu als Midnite.

 

Estudi 37.40 - Ka Records

Aquesta setmana marxem cap a França per escoltar les produccions del segell Ka Records. Inspirats en els estudis de Jamaica dels 70 a Ka records tenen la seva pròpia Bakind Band com són The Soul Agitators i amb equips de gravació totalment analògics per recuperar el sò dels estudis de l'època daurada del Roots. A KA Records produeixen Roots i és d'agraïr que en aquest temps de Dancehall i New Roots existeixi gent que es dedica a recolzar els origens del Reggae.
 

Rototom Reggae Contest - Europe -

Un cop més torna el Reggae contest Europeu de la mà de la gent del Rototom, una gran oportunitat per als grups emergents d'arreu d'europa de donar-se a coneixer per tot el continent, el periode d'inscripció s'ha tancat amb un total de 345 grups/artistes inscrits provinents de 24 paisos diferents. Ara comença la primera fase del concurs en que es pot escoltar les cançons dels diferents grups i votar per un d'ells, els grups s'agrupen en diferents regions europees. Com us comentavem és una gran oportunitat per escoltar molt bon reggae de la mà de gent que va amb moltes ganes, us recomanem que us passeu per aquí i remeneu i escolteu, és espectacular el nivell de molts grups, nosaltres de moment hem escoltat els grups de la península ibèrica i realment ens ha quedat un molt bon sabor de boca, teniu fins el 20 de febrer per escoltar i votar. No us ho perdeu d'aquest concurs ha sortit gent com Mellow Mood o Train To Roots entre d'altres.
Video del grup guanyador de l'any passat als territoris de parla francessa.

Estudi 37.39 - Produccions del 2011

Una setmana més tornem a entrar a l'Estudi 37, avui venim carregats de molt bon reggae, de fet del reggae que s'ha produit aquest passat 2011, se n'ha fet molt i de molt bò, nosaltres ens centrem en el roots que és el que ens agrada per adonar-nos que es produeix bon roots encara al 2011 i que aquesta música està molt viva. Ens centrem basicament en produccions europees donant especial resò a un nou estudi de Londres que aquest 2011 no ha parat de distrubuir singles des de la seva botiga de Camdem, però també passem per França, Itàlia, EE.UU o Santander, en fí Roots, Rock, Reggae.

 Track List:
1. Carl Meeks - Tuff Scout                8. Horace Martin - Earthquake
2. Robert Lee - Authentic Music        9. Alpheus - Live and Learn
3. Danakil - Les Vieillards                10. Mighty Lions- Free Us On Time
4. Joseph Cotton - Cotton's Fields    11. Al Campbell - Wise Words
5. Raphael - World a Crumble          12. Roberto Sánchez - Fight Dem Down
6. Robert Lee - Battlefield                13. SOJA - Strength to Survive
7. Resonators - Gold Getter

 

Estudi 37.38 - Pablo Gad

Tornem després d'una petita desconexió i ho fem per escoltar la música que feia Pablo Gad a finals dels setanta i principis dels vuitanta, un programa marcat per l'Steppers Britànic. Que el disfruteu.