Mor Leonard Dillon

Una vegada més hem de lamentar la mort de tota una llegenda del reggae, del Rocksteady i és que avui ha mort amb 69 anys Leonard Dillon, membre fundador dels Ethiopians i veu de molts èxits de l'Studio One. Des d'aquí un record.

Rototom, el món és reggae

Quan acaba un festival de les carecterístiques del Rototom i fas camí cap a casa et queda una sensació estranya, no només t’emportes el cansament, t’emportes un munt de vivències - musicals, espirituals i socials. – estones d’ombra compartides amb rostres anònims que t’han donat conversa pel sol fet de ser-hi, debats, xerrades i frases lapidàries que desperten una mica més la consciència social global d’aquest mocador usat una i altra vegada al que anomenem terra; i com no un grapat de concerts com a mínim sorprenents. Però el que més pessa és deixar-ho tot enrere sabent que l’experiència del Rototom neix d’unes vacances i no d’un fet social real, pensant com seria realment viure en una ciutat amb l’ambient del festival, pensant si totes aquestes bones vibracions perdurarien en el temps o només són possibles en breus cicles de deu dies i sense presses... sigui com sigui la tornada és pessada perquè no és només el retorn de les vacances, que també, sino que és el retorn a un model social del qual has desconectat per complet - exeptuant el factor econòmic – durant deu dies.

Rototom, la ciutat del Reggae

Quan arribes al recinte del festival et trobes inmers en un món de sons i colors càlids, l’skank de les guitarres i els ritmes dels baixos t’acompanyen per tot arreu, el primer que et trobes són paradetes de roba i de diferents artilugis, a la dreta la Reggae University ón gaudirem d’una pila d’actes i películes, a l’esquerra el Foro Social - presidit per una escultura de Marley recordant una de les fotos del músic - per ón han passat personalitats com Vandana Shiva, Shirin Ebadi o escriptors/investigadors com Esteban Ibarra, Bernard Cassen,... o activistes com la gent de les flotilles de la llibertat entre els quals Willy Toledo o Fermin Muguruza entre de molts d’altres, tots apostant per un món amb més futur i sense desigualtats socials i tots gaudint diversos dies de l’esperit de canvi que impregna el festival.
Continuem cap a la Cañameria, un recinte dedicat al cànem i les diverses aplicacions que se li poden donar, totes elles. Després més paradetes en aquesta ocasió de diferents ONG que també tenen el seu racó en el recinte. Entre paradeta i paradeta de menjar – del que vulgis, vegetarià, ecològic, pizzes artesanals, carns vàries i d’arreu del món – hi ha la gàbia que és el Dub Station de nit i un espai del circ de dia, un circ ón s’ha pogut veure de tot, espectacles pels més peques del festival que han gaudit de malabars, pallasos o tallers de xanques entre d’altres.
Més enllà per un dels carrers hi ha la Free Yard amb selektahs i sounds des de les cinc de la tarda quan no des de les tres, envoltada de parades de menjar – carns asturianes, pop gallec,... – i amb la gespeta a tocar, és el centre musical del recinte amb el Main stage i el Lion Stage a banda i banda. Passeges, descanses buscant una ombra per petita que sigui, el SOL ho presideix tot de dia, coneixes gent, t’apalanques a una hamaca – si tens sort - o t’atreveixes a pasar per una de les cordes fluixes que han muntat, i si vas amb peques doncs a l’espai dedicat a ells, el Magico Mundo, amb monitors/es al matí i a la tarda dinamitzant activitats, amb piscinetes d’aigua disponibles en tot moment, i si no a fer un Masala Chai i reposar forces mentres veus pasar una batucada animant a la gent o també pots agafar el bus i anar a la Sunbeach – reggae, sol i platja... -.
La caminada cap al camping és interminable, tan de dia pel sol com de nit pel cansament, la zona d'acampada és un caos enmig de l'ordre de distribució, un cop ets a l'epicentre una grata sorpresa: supermercat amb tot el que puguis necessitar obert 24 hores i zona de cuina amb zona de menjador inclosa, perfecte per tots els que vulguin cuinar alguna cosa i menjar còmodes. Si la zona d'acampada reflexa cert desordre la zona de campers és més endreçada amb gent relaxada a les seves taules o a les furgos, la penultima nit es va organitzar un sopar d'unes trenta persones com a mínim i quatre nacionalitats diferents amb una sola cosa en comú, s'havien vist durant set dies amb les seves nits en els seus anars i venirs en la zona del camping que compartien, una mostra més d'aquest esperit Rototom en que desapareixen les fronteres, totes elles i donen pas a moments de molt bon rotllo entre gent totalment diferent - i que ningú es pensi que aquí només hi van rastes i hippies -.

La Nit

Més de 230.000 persones han passat en deu dies pel Rototom d'aquest any i la gran majoria ho ha fet a partir del moment en que desapareix el sol i la calor deixa respirar i caminar tranquilament, és en aquest moment quan el Rototom palpita amb més força, el reggae ho omple tot, concerts massius amb molt bons musics i que et poden agradar més o menys però que ho donen tot a l'escenari, una Free Yard en ple rendiment – que per cert funciona a pedals - i que et pot deixar enganxat oblidan-te dels concerts que fan al Main o al Lion, i la gàbia de la Dub Station ballant en qualsevol direcció o troban-te de cop amb Roberto Sánchez mesclant un dub en directe amb les pistes gravades al seu estudi. Quan acaben els concerts no s'acaba la vida al Rototom, aquí escoltes reggae les 24 hores del dia, fins a la matinada hi ha música a la Dancehall si no, continua la festa a la Dub o a la Free yard, o a l'Ska Club amb tot tipus de melodies. Continua formant-se una petita manta de gots de plàstic quan acaben els concerts, una llàstima que no facin anar amb gots reutilitzables però de totes maneres és una petita minúcia en el marc del festival.
En fí que ja s'ha acabat una altra edició del Rototom, Fillipo Giunta ( president de l'Associació Cultural Exodus ) ens va transmetre les paraules de Rita Marley: “ Si Bob hagués vist tot això avui seria feliç”